Copenhage de nit
L'ambOLI a Malmö
Pont de Dinamarca a Suècia
L'ambOLI a Dinamarca
Entrada a Dinamarca
Dalt del Ferry capa Dinamarca
Fotos de la primera setmana del viatge
dijous, 17 d’abril del 2008
Fotos de Dinamarca i Suècia
Copenhage de nit
L'ambOLI a Malmö
Pont de Dinamarca a Suècia
L'ambOLI a Dinamarca
Entrada a Dinamarca
Dalt del Ferry capa Dinamarca
Crònica de l'etapa Wroclaw a Berlín
Etapa 11. Wroclaw - Poznan - Frankfurt-am-Oder - Berlin
Etapa de 529 km. Feta amb 9hores i 21 minuts, amb una mitja de 56km/hora (que lent que és aixó!).
Hem començat la jornada molt d'hora... a les 3:45 de la matinada ha sonat l'alarma de foc de l'hotel i tot eixordats ens demanaven que sortissim de l'hotel.
Ens hem mig vestit i sortit de l'habtació, i al baixar per les escales (érem al 6è) se sentia una forta pudor a fum i ens ho hem pres seriosament. Un cop a baix, ens han dit que era una falsa alarma. Que s'havia cremat una paperera del 5è pis. tot i així, l'alarma eixordadora ha estat sonant fins a 2/4 de 5 del matí. Quan hem tonat al llit a acabar de dormir.
Marxem a les 8:30 de Wroclaw. Plovent tota l'estona hem anat fins a Poznan, per una carretera nacional molt transitada (d'aqui ve que la velocitat mitja de la jornada sigui tant baixa).Poznan plovent i tot en obres: hem entrat, hem fotografiat i hem sortit.
Direcció a Frankfurt am Oder, tenim 60 km d'autopista per despistar, ja que hem acabat fent la resta per una altra nacional igual o pitjor de trànsit que la de primera hora. el trànsit d'Alemanya cap a l'est era encara més feixuc. Hem vist un troç de 6km amb tots parats. Sort que era en direcció contrària!
Arribem a alemanya i el primer que fem és anar a un concessionari VW perquè ens canviin l'oli del motor. Ens han dit 1/2 hora de feina i hi hem estat una hora llarga, però sembla que ho han fet bé, sino, ja ho notarem. El canvi l'hem fet als 40500, però el mecànic (molt alemany, ell) ens ha corretgit i ha precisat: 40539 km.
Ens hem desviat 30 km per carregar oli en una estació de servei d'oli, que desgraciadament ja havien acabat l'oli, per tant, hem carregat 10 litres d'oli de supermercat (caríssim) per arribar a Berlin i demà al matí ja carregarem si en tenen.
Arribem a Berlin a les 19:30, i les estacions d'oli havien tancat a les 19. Mala sort,fins demà.
A les 20:15 arribem a l'hotel, que ja fa falta descansar.
Ah, un afegitó:
Avui, a causa del canvi d'oli de motor i d'anar a buscar l'estació d'oli, no hem dinat. A les 17 hem menjat un troç de pizza i ara (21:30), nirem a sopar que ja ens fa soroll la panxa.
Recorsd a tots!
Etapa de 529 km. Feta amb 9hores i 21 minuts, amb una mitja de 56km/hora (que lent que és aixó!).
Hem començat la jornada molt d'hora... a les 3:45 de la matinada ha sonat l'alarma de foc de l'hotel i tot eixordats ens demanaven que sortissim de l'hotel.
Ens hem mig vestit i sortit de l'habtació, i al baixar per les escales (érem al 6è) se sentia una forta pudor a fum i ens ho hem pres seriosament. Un cop a baix, ens han dit que era una falsa alarma. Que s'havia cremat una paperera del 5è pis. tot i així, l'alarma eixordadora ha estat sonant fins a 2/4 de 5 del matí. Quan hem tonat al llit a acabar de dormir.
Marxem a les 8:30 de Wroclaw. Plovent tota l'estona hem anat fins a Poznan, per una carretera nacional molt transitada (d'aqui ve que la velocitat mitja de la jornada sigui tant baixa).Poznan plovent i tot en obres: hem entrat, hem fotografiat i hem sortit.
Direcció a Frankfurt am Oder, tenim 60 km d'autopista per despistar, ja que hem acabat fent la resta per una altra nacional igual o pitjor de trànsit que la de primera hora. el trànsit d'Alemanya cap a l'est era encara més feixuc. Hem vist un troç de 6km amb tots parats. Sort que era en direcció contrària!
Arribem a alemanya i el primer que fem és anar a un concessionari VW perquè ens canviin l'oli del motor. Ens han dit 1/2 hora de feina i hi hem estat una hora llarga, però sembla que ho han fet bé, sino, ja ho notarem. El canvi l'hem fet als 40500, però el mecànic (molt alemany, ell) ens ha corretgit i ha precisat: 40539 km.
Ens hem desviat 30 km per carregar oli en una estació de servei d'oli, que desgraciadament ja havien acabat l'oli, per tant, hem carregat 10 litres d'oli de supermercat (caríssim) per arribar a Berlin i demà al matí ja carregarem si en tenen.
Arribem a Berlin a les 19:30, i les estacions d'oli havien tancat a les 19. Mala sort,fins demà.
A les 20:15 arribem a l'hotel, que ja fa falta descansar.
Ah, un afegitó:
Avui, a causa del canvi d'oli de motor i d'anar a buscar l'estació d'oli, no hem dinat. A les 17 hem menjat un troç de pizza i ara (21:30), nirem a sopar que ja ens fa soroll la panxa.
Recorsd a tots!
Fotos etapa Wroclaw a Berlín
L'ambOLI a Pozman
Frontera Polònia-Alemanya
Canvi de l'oli lubricant en un taller alemany
Entrada a Berlín
L'ambOLI a Berlín
dimecres, 16 d’abril del 2008
Crònica de l'etapa de Viena a Wroclaw
Etapa 10: Viena-Bratislava-Praga-WroclawEtapa de 721 km, feta amb 10h 23 minuts de conducció i velocitat mitja de 69km/h
Comencem l'etapa prenent la mostra d'oli de motor a les 8 de matí.
Fem una volta per Viena i fem fotos allà on ens deixen, mig sobre la vorera o bé parats al mig del carrer.
Sortim d'Àustria i entrem a Eslovàquia. Busquem si hi ha algun lloc per pagar la taxa d'autopista, al no trobar-lo, creiem que hi haurà peatge, però no en veim cap... Passem per Bratislava plovent, i seguim direcció a Praga.
A l'última estació de servei abans de la frontera, marquen un lloc de control. Passem d'una autopista ràpida, a circular un per un pel voral. Ens para la policia, ens demana els "papers" i també la "Vignette". Li diem que no ho hem vist indicat ni sabiem on comprar-ho. Després de dir-nos que la multa és de 400 euros (10 vegades la taxa anual), ens suggereix la possibilitat de pagar 100€ però sense cap rebut. Per no passar-nos-hi el dia, acabem acceptant i finançant per tant un bon sopar als 7 policies que hi havia al control. Comprem just a l'àrea de servei les taxes d'autopista d'eslovàquia i també de txèquia.
3 quilòmetres més enllà, entrem a la república txeca i veiem en varis cartells l'obligació de pagar la "vignette", i el lloc on fer-ho. Els policies txecs, també fan control de taxes d'autopista, però enlloc de fer aturar a tothom i crear retencions, revisen els parabrises amb l'ajuda d'uns potents prismàtics sobre un trípode.
Dinem per primer dia asseguts en un petit restaurant d'autopista uns quilòmetres abans de Praga.
Visita llampec a Praga aconseguint arribar a la mateixa plaça de la catedral. El temps no dóna per més (a més plou) i només podem fer un parell de fotos.
Marxem direcció Polònia, to passant per autopista primer i després per un petit port de muntanya de vora 700 metres, però amb estació d'esquí i neu al costat de la carretera i força fred.
A les 8 arribem a Wroclaw enmig d'una gran tempesta. Després de sopar, ja en plena nit, hem pogut fer una mica de turisme a peu per primer dia i aprofitant que estavem a prop del centre.Per cert, tant a Eslovàquia, com a la República Txeca cal pagar per anar al lavabo. Els hi hem deixat les monedes que duiem a les butxaques, cal dir que quasi cap del país.
Comencem l'etapa prenent la mostra d'oli de motor a les 8 de matí.
Fem una volta per Viena i fem fotos allà on ens deixen, mig sobre la vorera o bé parats al mig del carrer.
Sortim d'Àustria i entrem a Eslovàquia. Busquem si hi ha algun lloc per pagar la taxa d'autopista, al no trobar-lo, creiem que hi haurà peatge, però no en veim cap... Passem per Bratislava plovent, i seguim direcció a Praga.
A l'última estació de servei abans de la frontera, marquen un lloc de control. Passem d'una autopista ràpida, a circular un per un pel voral. Ens para la policia, ens demana els "papers" i també la "Vignette". Li diem que no ho hem vist indicat ni sabiem on comprar-ho. Després de dir-nos que la multa és de 400 euros (10 vegades la taxa anual), ens suggereix la possibilitat de pagar 100€ però sense cap rebut. Per no passar-nos-hi el dia, acabem acceptant i finançant per tant un bon sopar als 7 policies que hi havia al control. Comprem just a l'àrea de servei les taxes d'autopista d'eslovàquia i també de txèquia.
3 quilòmetres més enllà, entrem a la república txeca i veiem en varis cartells l'obligació de pagar la "vignette", i el lloc on fer-ho. Els policies txecs, també fan control de taxes d'autopista, però enlloc de fer aturar a tothom i crear retencions, revisen els parabrises amb l'ajuda d'uns potents prismàtics sobre un trípode.
Dinem per primer dia asseguts en un petit restaurant d'autopista uns quilòmetres abans de Praga.
Visita llampec a Praga aconseguint arribar a la mateixa plaça de la catedral. El temps no dóna per més (a més plou) i només podem fer un parell de fotos.
Marxem direcció Polònia, to passant per autopista primer i després per un petit port de muntanya de vora 700 metres, però amb estació d'esquí i neu al costat de la carretera i força fred.
A les 8 arribem a Wroclaw enmig d'una gran tempesta. Després de sopar, ja en plena nit, hem pogut fer una mica de turisme a peu per primer dia i aprofitant que estavem a prop del centre.Per cert, tant a Eslovàquia, com a la República Txeca cal pagar per anar al lavabo. Els hi hem deixat les monedes que duiem a les butxaques, cal dir que quasi cap del país.
TOT CONTROLAT
Quanta informació ens envien!!!!!!!:
Van pel Km 40000, és a dir ja en porten quasi 8000.
La temperatura exterior és de 5ºC a prop de les 6 de la tarda, i amb les portes del cotxe obertes. Conclusió: deuen tenir fred!
El dipòsit de combustible està quasi ple d'oli. Encara no cal anar al super.
La temperatura del lubricant 90ºC clavats. Això va com oli en un llum!!!
El velocímetre marca 0 Km/h, per tant la foto l'han fet amb el cotxe aturat. Ben fet: a la feina cap risc!
Ànims nois!!!
Fotos etapa de Viena a Wroclaw
Wroclaw (Polònia) de nit
Entre Txèquia i Polònia, fred i neu
El Grau i l'ambOLI a Praga
El Joan Francesec conduint per Bratislava (quina concentració!)
A la frontera Àustria-Eslovàquia
A Viena
El Grau agafant mostra de l'oli
dimarts, 15 d’abril del 2008
Crònica de Romania i Hongria
Jornada 9: Sibiu (Romania) - Budapest (Hongria) - Viena (Austria)
Etapa de 795 km, 11 hores de conducció, 350 per carreteres de primer i segon ordre, i la resta per autopista en bon estat. Hem tardat pràcticament el doble en fer els primers 350 km que en fer la resta.
Hem vist com la Romania pobre deixava pas a una Romania de més desenvolupada, tot i així el canvi en passar a Hongria encara ha estat més notori. Fins i tot la manera de conduir de la gent, feia pensar en una Europa civilitzada...
En l'etapa d'avui hem començat carregant el dipòsit amb l'oli que ens havíen deixat els companys. Al migdia, a més del dinar a peu dret, hem anat a buscar oli. Hem trobat un gran supermercat amb garrafes de 10 litres, i molt bé de preu, però no ens n'han deixat comprar perquè només era per a socis. Així doncs, hem acabat anant on va tothom i els 100 litres han estat amb ampolles de litre, com ha de ser. Ens hem carregat de paciència, hem buscat un contenidor i hem anat omplint cotxe, bidons d'oli i contenidor d'escombraries. Total 3/4 d'hora per omplir dipòsit. Ara ja hi tenim pràctica i si cal, el proper cop ho farem més ràpid.
A la frontera entre Romania i Hongria, només han demanat el passaport, i si teniem res a declarar. Al dir-li que només duiem oli i veure perquè el fèiem servir, l'aduaner s'ha posat a riure i ens ha deixat passar sense dir res més.
Passada ràpida per Budapest, on hem tingut el temps just d'entrar i fer les fotos de rigor, que ja s'ha posat a ploure. Hem tornat a veure pluja com no veiem de feia mesos. Llàstima que no hagi estat a Catalunya...
La frontera entre Hongria i Àustria és territori Schengen, per tant només ens ha calgut parar per pagar les taxes d'autopista Austríaca. D'aquí a Viena es fa amb un no res. Hem aparcat al centre i lloc a l'hotel que hi havia 100 metres més avall del mateix carrer. Una delícia.Ja que hem dinat a peu dret, hem sopat de forma decent, en un celler obert del 1935 i a preus quasi més barats que a Catalunya (40€ entre els 2).
Etapa de 795 km, 11 hores de conducció, 350 per carreteres de primer i segon ordre, i la resta per autopista en bon estat. Hem tardat pràcticament el doble en fer els primers 350 km que en fer la resta.
Hem vist com la Romania pobre deixava pas a una Romania de més desenvolupada, tot i així el canvi en passar a Hongria encara ha estat més notori. Fins i tot la manera de conduir de la gent, feia pensar en una Europa civilitzada...
En l'etapa d'avui hem començat carregant el dipòsit amb l'oli que ens havíen deixat els companys. Al migdia, a més del dinar a peu dret, hem anat a buscar oli. Hem trobat un gran supermercat amb garrafes de 10 litres, i molt bé de preu, però no ens n'han deixat comprar perquè només era per a socis. Així doncs, hem acabat anant on va tothom i els 100 litres han estat amb ampolles de litre, com ha de ser. Ens hem carregat de paciència, hem buscat un contenidor i hem anat omplint cotxe, bidons d'oli i contenidor d'escombraries. Total 3/4 d'hora per omplir dipòsit. Ara ja hi tenim pràctica i si cal, el proper cop ho farem més ràpid.
A la frontera entre Romania i Hongria, només han demanat el passaport, i si teniem res a declarar. Al dir-li que només duiem oli i veure perquè el fèiem servir, l'aduaner s'ha posat a riure i ens ha deixat passar sense dir res més.
Passada ràpida per Budapest, on hem tingut el temps just d'entrar i fer les fotos de rigor, que ja s'ha posat a ploure. Hem tornat a veure pluja com no veiem de feia mesos. Llàstima que no hagi estat a Catalunya...
La frontera entre Hongria i Àustria és territori Schengen, per tant només ens ha calgut parar per pagar les taxes d'autopista Austríaca. D'aquí a Viena es fa amb un no res. Hem aparcat al centre i lloc a l'hotel que hi havia 100 metres més avall del mateix carrer. Una delícia.Ja que hem dinat a peu dret, hem sopat de forma decent, en un celler obert del 1935 i a preus quasi més barats que a Catalunya (40€ entre els 2).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Les etapes de la ruta de l'amboli per Europa
LA UNIÓ EUROPEA AMBOLI. Crònica dia a dia. Del 6 al 20 d'Abril del 2008
