Viatjant ambOLI: 04/12/08

Dijous 10/04/08, 5ª etapa

El codi de circulació grec és molt especial, com podreu comprovar en alguna fotografia.
La carretera de dos carrils es transforma en una autovia de peatge, aprofitant els vorals i envaint quan convé el carril contrari. Les dues línies continues són per trepitjar-les quan faci falta. La pregunta és òbvia: què passa quan són dos automòbils que envaeixen el carril en sentit contrari?, no varem poder comprovar-ho. També és absolutament normal trepitjar les línies contínues de qualsevol carretera, i si són dobles,encara millor.

Divendres 11/04/08 6ª etapa

Les dues etapes de Grècia han hagut de ser molt ràpides per guanyar el retard acumulat a Croàcia, Montenegro i Albània.
Aquest divendres ha estat núvol tot el dia. Per això s’han fet molt poques fotos de Grècia.

Allò que ha estat indescriptible ha estat l’entrada a Turquia. Per començar abans de la duana hi ha un pont llarguíssim amb exèrcit a banda i banda que t’adverteixen de la prohibició de parar-te al mig del pont. Recordeu les pelis d’Alemanya durant la guerra freda?

Després arribes a la duana: primera caseta de control de passaports, que desprès de mirar-los i remirar-los, t’envien a fer un visat obligatori en unes oficines situades a ‘altra banda del món: et visen els passaports i et cobren 20€. Tornes a anar a la primera caseta perquè et posin un segell sobre el visat (¿) i t’envien a una segona caseta de control de la documentació del vehicle; resultat: NO PODEM PASSAR. Manca l’autorització del titular de la furgoneta (Consorci Escola Tècnica d’Igualada) perquè pugui ser conduïda per algú de nosaltres dos.

Telefonem a l’Escola perquè ens enviïn per Fax aquesta autorització,que evidentment no està feta. Ens telefona en Patrici dient que el Fax de la duana comunica i si podem anar a vigilar-lo. Preguntem a diferents funcionaris on tenen el Fax i ens engeguen a les oficines, que ja estaven tancades i desertes. De sobte, sentim un Fax dins un despatxet que s’engega; hi entrem i comprovem amb molta alegria que s’està rebent el Fax de l’Escola. Com no podíem fer una altra cosa, agafem el Fax acabat a la segona caseta.
Però pega, manquen 3 xifres del número del bastidor de la furgoneta. Després de pregar i plorar i fer-li avinent al duaner que només estaríem un dia a Turquia, posa 32 segells als papers de la furgoneta per anar a una tercera caseta per comprovar l’equipatge que ens fan descarregar i més o menys revisen.

Seguidament ens fan entrar la furgoneta dins d’un gran garatge per ¡¡ RADIOGRAFIAR-LA O ESCANEJAR-LA¡¡¡ (no ens donen cap còpia de la radiografia).

Després de regirar l’interior de la furgoneta i passar absolutament de l’oli ens segellen un altre paper per sortir de la duana. En una quarta caseta es queden el paer timbrat i ens deixen marxar.
TOTAL: una hora i tres quarts per entrar una furgoneta buida amb dues persones a Turquia.