Viatjant ambOLI

Crònica de l'última etapa

2008-04-21T07:16:00.000-07:00

Etapa 15. Montauban - Catalunya Nord - Pas de la Casa - BCN - Igualada
Etapa de 480km, feta en 6h 32' amb un promig de 73km/h i consum mig de 8,1l/100km.Com que és diumenge ens hem llevat "tard" (a les 8). Després de carregar oli i pendre la mostra d'oli del motor, anem a esmorzar i arranquem a les 10 del matí.
Atravessem l'Ariège per arribar a la Catalunya Nord. Hem anat trobant avisos d'obligació de cadenes per anar a Andorra. Per si de cas en comprem unes a preu de turista (van fer negoci amb tots els turistes que passaven).
Anem pujant tot plovent i la temperatura va baixant. Al final es posa a nevar, però la carretera està en bones condicions i si no ens hi obliguen, no posarem les cadenes. Arribem al pas de la casa nevant, fem la foto de rigor, anem al lavabo en terres andorranes i tornem a baixar cap al port de Puymorens i Puigcerdà.
Després de passar el port amb una bona nevada que començava a agafar a la carretera, arribem a Puigcerdà. Incomprensiblement, abans d'arribar-hi trobem un rètol que posa "España". A la "frontera" no hi ha ningú.
Parem a dinar a Guardiola del Berguedà. Ens donen dinar ràpid i bo (així podem arribar a BCN a bona hora). Acabem de conduir per terres ja conegudes fins al parc de la Ciutadella, on arribem a les 16:15. Ens trobem amb el primer equip, en Toni, la familia i també la Joana. Després de fer entrevista i tornar-nos a fer entrar per gravar l'arribada, al cap d'una hora es posa a ploure i fem camí cap a Igualada.
Parem a fer gasoil al Bruc per deixar-lo ple.Arribem a Igualada, i tal i com passava a les carreteres de l'Europa de l'Est, ens trobem un pas a nivell que ens fa aturar.
Finalment arribem a l'Escola a les 18:30, endrecem una mica el cotxe i anem cap casa.

BENVINGUTS A CASA!!!!!!

2008-04-20T14:00:00.000-07:00

La volta a Europa ambOLI ha estat un èxit

L'equip al complert a Barcelona:
Xavier Brugués
Grau Baquero
Jesus Brugués
Joan Francesc Martí

Crònica de l'etapa de Breda a Montauban

2008-04-20T02:22:00.000-07:00

Etapa 14. Breda-Bruseles-Paris-Montauban
Etapa de 1072km, feta en 11h 11' de conducció amb una mitja de 96km/h i 8,4 l/100km.
Comencem l'etapa "escurant" les ampolles d'oli que ens queden (14 litres), ja que tenim els bidons plens.
És una etapa llarga i ràpida, tota per autopista, excepte les entrades a Bruseles i Paris.
A Bruseles "visitem" l'Atòmium (cosa de 5 minuts fora del cotxe). Contionuem fins a Paris. Abans d'arribar-hi parem a dinar i carregar 50 litres d'oli ja de bidons (de l'oliera).
Visita llampec a Paris (2 minuts fora el cotxe). Fem les fotos de rigor (Torre Eiffel i Estatua de la llibertat en miniatura)
Marxem direcció al sud i autopista, autopista, autopista, autopista, ...
Bé, pel mig de l'autopista parem a sopar i acabem l'etapa escurant el dipòsit d'oli. És fosc, ens fa mandra omplir oli i fem els últims 40 quilòmetres amb gasoil. Demà ja omplirem de clar.
Acabem l'etapa a les 23:00 a Montauban. Trobem un Hotel i de pet a dins.
Decidim que demà, essent diumenge, enlloc de a les 7, ens llevarem a les 8. Tenim unes 5 hores més parades per arribar a barcelona.Ens veiem demà sobre les 4 al parc de la ciutadella.

Fotos de Holanda, Bèlgica i França

2008-04-20T02:16:00.000-07:00

Camps de colza a França

Parada obligatòria a París

Davant l'Atòmium a Brusseles

Passant pel costat dels molins a Holanda

Crònica de Copenhague a Breda

2008-04-19T02:35:00.000-07:00

Etapa 13. Copenhague - Amsterdam - Breda
Etapa de 1097km, fets en 12h i 14' a una mitja de 90km/h. Consum mig de 8,1l/100km
Arranquem a les 8:30 a Copenhague tot anat a visitar la plaça de l'ajuntament i la Sirena després d'haver pres la mostra d'oli de motor.
Sortim de Dinamarca sense agafar Ferrys. Això vol dir una mica de volta i molts ponts d'illa a illa, entre ells un de dos trams que junts són uns 27 km.
El pas de les fronteres Danesa-Alemanya i Alemanya-Holanda només suposa un cartell enmig de l'autopista (estem en territori Schengen).
Un cop a Alemanya, busquem altre cop una oliera. Després de 600 km de ruta i a la segona oliera del dia, va a la vençuda. Podem carregar finalment oli d'un sortidor (còmode!!!). Omplim el dipòsit a vessar i també els bidons (total: 230l, l'ambOLI va carregat però no es queixa). Amb això en tenim més que de sobres per arribar a Igualada i encara en sobrarà...
Arribem a Amsterdam a les 21. Per cert, el sol s'ha post a les 20:33. Aparquem al centre mateix (pagant un dineral - es paga la zona blava dia i nit aqui, com a Copenhague).Després de sopar, decidim fer una quants quilòmetres més, això del Tomtom va molt bé als països civilitzats i ens troba un hotel a Breda (la de la rendició i les llances), truquem i ens diuen que tenim lloc. Ja tenim lloc per dormir, que ja fa falta, doncs hi arribem a les 00:00.

Fotos de Dinamarca i Holanda

2008-04-19T02:23:00.000-07:00

L'ambOLI a Amsterdam

Els famosos dics holandesos

Omplint el dipòsit d'oli

Sortidor d'oli en una benzinera alemanya

La famosa sireneta de Copenhague

Ajuntament de Copenhague

Copenhague, zona roja

Crònica de Berlin a Copenhage passant per Suècia

2008-04-17T23:44:00.000-07:00

Etapa 11. Berlin-Malmo-Copenhague
Etapa de 503 km, 69 km/h de mitja. 7 hores i 15 minuts conduint, milles nàutiques ??? (1 hora i 3/4 en ferry).
Comencem el dia anant a buscar una "oliera". La trobem, però tampoc hi ha oli, com ahir. En parlar amb la noia que se n'encarrega, ens assabentem que no trobarem oli en tot Berlin, i segurament tampoc als voltants, ja que per la pujada del preu de l'oli, els pagesos no en serveixen (els hi paguen més bé per alimentació).
Anem escurats d'oli i parem a un super a recarregar una mica (el súper era petit). Posem 15 litres al dipòsit, tot esperant trobar un supermercat més gran per fer una bona carregada.
Com que anàvem justos per agafar el ferry de les 13, hi anem directe i ja comprarem oli a Dinamarca. El viatje ha estat una mica mogut, doncs tot i ser un ferry gros, la mar estava mogudeta i es notava. Per primer dia, hem tingut una bona estona per dinar tranquilament (estavem al ferry). Llàstima que els preus eren ja Nòrdics.
Al final, copmrem 75 litres d'oli i esperem trobar una "oliera" a Dinamarca demà de baixada, on volem ja carregar fort. El problema que hem tingut ha estat poder llençar les 60 ampolles buides, doncs els Danesos són massa ordenats i tothom gestiona la seva brossa, per tant no trobem contenidors al carrer. Al final, hem hagut de parar a una àrea de servei i omplir dues papereres grosses fins a dalt.
Passem de Dinamarca a Suècia per una autopista impressionant (4 km de túnel sota el mar que surten a una illa artificial i després uns 8 km de pont, on per sota hi hem vist passar un ferry). Cal dir que també ho fan pagar a preu d'aqui.
Arribem a Malmö (Suècia) sobre les 18 i fem unes quantes fotos a 9ºC i un ventet que talla.
Tornem a Copenhague, on pasarem la nit. Ens informen que demà és festa nacional a Dinamarca i que tot estarà tancat, per tant, de lo de buscar oliera, ni pensar-ho. Es nota que demà és festa perquè hi ha un ambient impressionant, però nosaltre ens n'anem a dormir.Demà i demà passat ens queden etapes força llargues, d'uns 1000 km.

Fotos de Dinamarca i Suècia

2008-04-17T23:37:00.000-07:00

Copenhage de nit

L'ambOLI a Malmö

Pont de Dinamarca a Suècia

L'ambOLI a Dinamarca

Entrada a Dinamarca

Dalt del Ferry capa Dinamarca

Crònica de l'etapa Wroclaw a Berlín

2008-04-17T00:22:00.000-07:00

Etapa 11. Wroclaw - Poznan - Frankfurt-am-Oder - Berlin
Etapa de 529 km. Feta amb 9hores i 21 minuts, amb una mitja de 56km/hora (que lent que és aixó!).
Hem començat la jornada molt d'hora... a les 3:45 de la matinada ha sonat l'alarma de foc de l'hotel i tot eixordats ens demanaven que sortissim de l'hotel.
Ens hem mig vestit i sortit de l'habtació, i al baixar per les escales (érem al 6è) se sentia una forta pudor a fum i ens ho hem pres seriosament. Un cop a baix, ens han dit que era una falsa alarma. Que s'havia cremat una paperera del 5è pis. tot i així, l'alarma eixordadora ha estat sonant fins a 2/4 de 5 del matí. Quan hem tonat al llit a acabar de dormir.
Marxem a les 8:30 de Wroclaw. Plovent tota l'estona hem anat fins a Poznan, per una carretera nacional molt transitada (d'aqui ve que la velocitat mitja de la jornada sigui tant baixa).Poznan plovent i tot en obres: hem entrat, hem fotografiat i hem sortit.
Direcció a Frankfurt am Oder, tenim 60 km d'autopista per despistar, ja que hem acabat fent la resta per una altra nacional igual o pitjor de trànsit que la de primera hora. el trànsit d'Alemanya cap a l'est era encara més feixuc. Hem vist un troç de 6km amb tots parats. Sort que era en direcció contrària!
Arribem a alemanya i el primer que fem és anar a un concessionari VW perquè ens canviin l'oli del motor. Ens han dit 1/2 hora de feina i hi hem estat una hora llarga, però sembla que ho han fet bé, sino, ja ho notarem. El canvi l'hem fet als 40500, però el mecànic (molt alemany, ell) ens ha corretgit i ha precisat: 40539 km.
Ens hem desviat 30 km per carregar oli en una estació de servei d'oli, que desgraciadament ja havien acabat l'oli, per tant, hem carregat 10 litres d'oli de supermercat (caríssim) per arribar a Berlin i demà al matí ja carregarem si en tenen.
Arribem a Berlin a les 19:30, i les estacions d'oli havien tancat a les 19. Mala sort,fins demà.
A les 20:15 arribem a l'hotel, que ja fa falta descansar.
Ah, un afegitó:

Avui, a causa del canvi d'oli de motor i d'anar a buscar l'estació d'oli, no hem dinat. A les 17 hem menjat un troç de pizza i ara (21:30), nirem a sopar que ja ens fa soroll la panxa.
Recorsd a tots!

Fotos etapa Wroclaw a Berlín

2008-04-17T00:14:00.001-07:00

L'ambOLI a Pozman

Frontera Polònia-Alemanya

Canvi de l'oli lubricant en un taller alemany

Entrada a Berlín

L'ambOLI a Berlín

Crònica de l'etapa de Viena a Wroclaw

2008-04-16T09:52:00.001-07:00

Etapa 10: Viena-Bratislava-Praga-WroclawEtapa de 721 km, feta amb 10h 23 minuts de conducció i velocitat mitja de 69km/h
Comencem l'etapa prenent la mostra d'oli de motor a les 8 de matí.
Fem una volta per Viena i fem fotos allà on ens deixen, mig sobre la vorera o bé parats al mig del carrer.
Sortim d'Àustria i entrem a Eslovàquia. Busquem si hi ha algun lloc per pagar la taxa d'autopista, al no trobar-lo, creiem que hi haurà peatge, però no en veim cap... Passem per Bratislava plovent, i seguim direcció a Praga.
A l'última estació de servei abans de la frontera, marquen un lloc de control. Passem d'una autopista ràpida, a circular un per un pel voral. Ens para la policia, ens demana els "papers" i també la "Vignette". Li diem que no ho hem vist indicat ni sabiem on comprar-ho. Després de dir-nos que la multa és de 400 euros (10 vegades la taxa anual), ens suggereix la possibilitat de pagar 100€ però sense cap rebut. Per no passar-nos-hi el dia, acabem acceptant i finançant per tant un bon sopar als 7 policies que hi havia al control. Comprem just a l'àrea de servei les taxes d'autopista d'eslovàquia i també de txèquia.
3 quilòmetres més enllà, entrem a la república txeca i veiem en varis cartells l'obligació de pagar la "vignette", i el lloc on fer-ho. Els policies txecs, també fan control de taxes d'autopista, però enlloc de fer aturar a tothom i crear retencions, revisen els parabrises amb l'ajuda d'uns potents prismàtics sobre un trípode.
Dinem per primer dia asseguts en un petit restaurant d'autopista uns quilòmetres abans de Praga.
Visita llampec a Praga aconseguint arribar a la mateixa plaça de la catedral. El temps no dóna per més (a més plou) i només podem fer un parell de fotos.
Marxem direcció Polònia, to passant per autopista primer i després per un petit port de muntanya de vora 700 metres, però amb estació d'esquí i neu al costat de la carretera i força fred.
A les 8 arribem a Wroclaw enmig d'una gran tempesta. Després de sopar, ja en plena nit, hem pogut fer una mica de turisme a peu per primer dia i aprofitant que estavem a prop del centre.Per cert, tant a Eslovàquia, com a la República Txeca cal pagar per anar al lavabo. Els hi hem deixat les monedes que duiem a les butxaques, cal dir que quasi cap del país.

TOT CONTROLAT

2008-04-16T09:44:00.001-07:00

Quanta informació ens envien!!!!!!!:

Van pel Km 40000, és a dir ja en porten quasi 8000.

La temperatura exterior és de 5ºC a prop de les 6 de la tarda, i amb les portes del cotxe obertes. Conclusió: deuen tenir fred!

El dipòsit de combustible està quasi ple d'oli. Encara no cal anar al super.

La temperatura del lubricant 90ºC clavats. Això va com oli en un llum!!!

El velocímetre marca 0 Km/h, per tant la foto l'han fet amb el cotxe aturat. Ben fet: a la feina cap risc!

Ànims nois!!!

Fotos etapa de Viena a Wroclaw

2008-04-16T09:33:00.000-07:00

Wroclaw (Polònia) de nit

Entre Txèquia i Polònia, fred i neu

El Grau i l'ambOLI a Praga

El Joan Francesec conduint per Bratislava (quina concentració!)

A la frontera Àustria-Eslovàquia

A Viena

El Grau agafant mostra de l'oli

Crònica de Romania i Hongria

2008-04-15T04:01:00.000-07:00

Jornada 9: Sibiu (Romania) - Budapest (Hongria) - Viena (Austria)
Etapa de 795 km, 11 hores de conducció, 350 per carreteres de primer i segon ordre, i la resta per autopista en bon estat. Hem tardat pràcticament el doble en fer els primers 350 km que en fer la resta.
Hem vist com la Romania pobre deixava pas a una Romania de més desenvolupada, tot i així el canvi en passar a Hongria encara ha estat més notori. Fins i tot la manera de conduir de la gent, feia pensar en una Europa civilitzada...
En l'etapa d'avui hem començat carregant el dipòsit amb l'oli que ens havíen deixat els companys. Al migdia, a més del dinar a peu dret, hem anat a buscar oli. Hem trobat un gran supermercat amb garrafes de 10 litres, i molt bé de preu, però no ens n'han deixat comprar perquè només era per a socis. Així doncs, hem acabat anant on va tothom i els 100 litres han estat amb ampolles de litre, com ha de ser. Ens hem carregat de paciència, hem buscat un contenidor i hem anat omplint cotxe, bidons d'oli i contenidor d'escombraries. Total 3/4 d'hora per omplir dipòsit. Ara ja hi tenim pràctica i si cal, el proper cop ho farem més ràpid.
A la frontera entre Romania i Hongria, només han demanat el passaport, i si teniem res a declarar. Al dir-li que només duiem oli i veure perquè el fèiem servir, l'aduaner s'ha posat a riure i ens ha deixat passar sense dir res més.
Passada ràpida per Budapest, on hem tingut el temps just d'entrar i fer les fotos de rigor, que ja s'ha posat a ploure. Hem tornat a veure pluja com no veiem de feia mesos. Llàstima que no hagi estat a Catalunya...
La frontera entre Hongria i Àustria és territori Schengen, per tant només ens ha calgut parar per pagar les taxes d'autopista Austríaca. D'aquí a Viena es fa amb un no res. Hem aparcat al centre i lloc a l'hotel que hi havia 100 metres més avall del mateix carrer. Una delícia.Ja que hem dinat a peu dret, hem sopat de forma decent, en un celler obert del 1935 i a preus quasi més barats que a Catalunya (40€ entre els 2).

Fotos de Romania i Hongria

2008-04-15T03:50:00.001-07:00

Arribada a Bucarest

Frontera Romania Hongria

El Joan Francesc omplint el dipòsit d'oli a Romania

El Grau i l'ambOLI per Romania

Circulant per l'autovia a Romania

Crònica de Bulgària i Romania

2008-04-14T00:40:00.000-07:00

Jornada 8 (primera del segon equip)
Després de passejar per Sofia de nit (2 asseguts als bidons d'oli del darrera de l'Amboli), al final vam trobar l'Hotel.Vam començar malament... era tard i només donàven menjar al McDonalds.
La Jornada en si va començar a les 9, després d'acomiadar als companys que deixavem a Sofia com a turistes per un dia.Agafem les fabuloses carreteres de Bulgària. Una autopista pot passar de 3 carrils per banda a un carril i doble direcció en 50 m, amb clots inclosos (no tant grossos com els dÀbània pel que ens han dit).Per les carreteres hi podem trobar de tot: rucs, carros, tractors, iaies, vaques, gallines...
L'entrada a Romania es fa passant per sobre el Danubi, que no és blau, com tothom ja sap. Després de l'impost per creuar el pont (8 euros), teòricament per arreglar-lo -ja es vurà quan ho faran- passem la frontera, on passen de nosaltres i només es miren el nostre passaport de refiló.
Tot i que semblava difícil, Romania aparenta més pobre que Bulgària. De tant en tant es divisa una torre d'extracció de petroli però pel demés camps bruts amb bosses de plàstic llançades des dels cotxes són el que ens acompanya.
A través del trànsit caòtic de Bucarest, trobem senyals de tràsit que s'entenen bé (el que no entenem és com s'aguanta la xarxa telefònica i elèctrica), passem per davant de la seva l'Universitat i per davant blocs de disseny soviètic i bastant malmesos com es pot veure.Prenem una autopista que ja ens agradaria tenir com a eix transversal, que s'acaba de cop amb una corba a 90º i amb un caos d'obres i cotxes (però per sort amb la cua del quilòmetres i quilòmetres en sentit contrari).Per una carretereta amb pobles que duren varis quilòmetres (sempre a 50 per hora), ens anem endinsant als Càrpats. Un paisatge bucòlic, amb arbres florits i muntanyes nevades a la llunyania.
Arribem a les 21 a Sibiu, on trobem un bon Hotel i un bon Sopar (el dinar ha estat a peu dret en un Super que tot i ser diumenge estava obert com a tot arreu).La Jornada ha estat de 700 quilòmetres sense carregar oli (ens queda pendent per l'endemà).

L'ambOLI a Romania

2008-04-14T00:35:00.000-07:00

Davant la Universitat a Romania

Els edificis típics de Romania

Camí cap a Romania

2008-04-14T00:29:00.001-07:00

Entrada a Romania

El Joan Francesc amb l'ambOLI a Bulgària

Per les carreteres de Bulgària

2008-04-14T00:20:00.000-07:00

Per les carreteres de Bulgària

Els dos grups es troben a Sofia (Bulgària)

2008-04-13T23:56:00.000-07:00

Quin gran sopar al McDonald's de Sofia!!!

Els dos grups a Sofia (Bulgària)

Crònica de Turquia i Bulgària

2008-04-13T07:54:00.001-07:00

12/04/08 7ª etapa

Istambul és una megàpolis complicada, amb un trànsit molt sorollós i agobiant, i evidentment la senyalització en turc, sense icones i sense traducció, no ajuda gens a la seva visita.
Els serveis són molt deficients, costa de trobar restaurants i hotels “europeus”, amb tendència a abusar dels turistes.
La duana de Turquia/Bulgària tot i no ser excessivament complicada, es veu molt deixada i amb molta burocràcia.
En previsió de que demà és diumenge, hem tingut que fer una previsió d’oli pel 2n. equip, ja que es trobaran les botigues tancades. Després d’una laboriosa recerca hem trobat un “super” per comprar una bona quantitat d’oli: 84 litres, en total, que s’han afegit a 20 litres que havíem trobat en un mercat.A quarts de dotze de la nit han arribat amb avió els membres del segon equip: en Joan Francesc Martí i en Grau Baquero, amb els que hem anat a sopar junts a Sofia.

Fotos de Turquia i Bulgària (12 Abril)

2008-04-13T07:34:00.001-07:00

Parlament macedoni de Tesalònica

Pont sobre el Bósfor a Istambul

Mesquita d'Istambul

Duana Entre Turquia i Bulgària

Comprant oli a Bulgària

Aeroport de Sofia

Crònica dels dies 10 i 11 d'Abril 2008

2008-04-12T03:13:00.001-07:00

Dijous 10/04/08, 5ª etapa

El codi de circulació grec és molt especial, com podreu comprovar en alguna fotografia.
La carretera de dos carrils es transforma en una autovia de peatge, aprofitant els vorals i envaint quan convé el carril contrari. Les dues línies continues són per trepitjar-les quan faci falta. La pregunta és òbvia: què passa quan són dos automòbils que envaeixen el carril en sentit contrari?, no varem poder comprovar-ho. També és absolutament normal trepitjar les línies contínues de qualsevol carretera, i si són dobles,encara millor.

Divendres 11/04/08 6ª etapa

Les dues etapes de Grècia han hagut de ser molt ràpides per guanyar el retard acumulat a Croàcia, Montenegro i Albània.
Aquest divendres ha estat núvol tot el dia. Per això s’han fet molt poques fotos de Grècia.

Allò que ha estat indescriptible ha estat l’entrada a Turquia. Per començar abans de la duana hi ha un pont llarguíssim amb exèrcit a banda i banda que t’adverteixen de la prohibició de parar-te al mig del pont. Recordeu les pelis d’Alemanya durant la guerra freda?

Després arribes a la duana: primera caseta de control de passaports, que desprès de mirar-los i remirar-los, t’envien a fer un visat obligatori en unes oficines situades a ‘altra banda del món: et visen els passaports i et cobren 20€. Tornes a anar a la primera caseta perquè et posin un segell sobre el visat (¿) i t’envien a una segona caseta de control de la documentació del vehicle; resultat: NO PODEM PASSAR. Manca l’autorització del titular de la furgoneta (Consorci Escola Tècnica d’Igualada) perquè pugui ser conduïda per algú de nosaltres dos.

Telefonem a l’Escola perquè ens enviïn per Fax aquesta autorització,que evidentment no està feta. Ens telefona en Patrici dient que el Fax de la duana comunica i si podem anar a vigilar-lo. Preguntem a diferents funcionaris on tenen el Fax i ens engeguen a les oficines, que ja estaven tancades i desertes. De sobte, sentim un Fax dins un despatxet que s’engega; hi entrem i comprovem amb molta alegria que s’està rebent el Fax de l’Escola. Com no podíem fer una altra cosa, agafem el Fax acabat a la segona caseta.
Però pega, manquen 3 xifres del número del bastidor de la furgoneta. Després de pregar i plorar i fer-li avinent al duaner que només estaríem un dia a Turquia, posa 32 segells als papers de la furgoneta per anar a una tercera caseta per comprovar l’equipatge que ens fan descarregar i més o menys revisen.

Seguidament ens fan entrar la furgoneta dins d’un gran garatge per ¡¡ RADIOGRAFIAR-LA O ESCANEJAR-LA¡¡¡ (no ens donen cap còpia de la radiografia).

Després de regirar l’interior de la furgoneta i passar absolutament de l’oli ens segellen un altre paper per sortir de la duana. En una quarta caseta es queden el paer timbrat i ens deixen marxar.
TOTAL: una hora i tres quarts per entrar una furgoneta buida amb dues persones a Turquia.

Amb aquestes carreteres!!!!!!!!

2008-04-12T03:13:00.000-07:00

Carretera de Montenegro

Carretera general (??) d'Albània

Més fotos de Croàcia i Montenegro

2008-04-12T03:09:00.000-07:00

Castell de Drubovnik

Carretera tallada a Montenegro

l'ambOLI a Grècia

2008-04-11T10:11:00.000-07:00

La primera nit a Grècia en un Hotel de moltes estrelles,

i l'arribada a Atenes

Albània és un altre mon

2008-04-11T10:08:00.001-07:00

Amb una duana així és d'entendre que costi passar la frontera,
i amb una gasolinera així no em direu que no és molt millor anar amb oli!!!

Fotos de Croàcia i Montenegro

2008-04-11T10:02:00.001-07:00

El trànsit a Montenegro es complica, però si no podem passar per la carretera passarem per mar (pujant al ferry)

Fotos de l'etapa italiana

2008-04-11T09:54:00.000-07:00

Carregant combustible a Pàdua i arribada a Venècia

Algunes fotos de les primeres etapes

2008-04-11T00:42:00.000-07:00

El Jesus i l'ambOLI davant el casino de Montecarlo

2008-04-11T00:35:00.000-07:00

Crònica dels germans Brugués de la 4a i 5a etapa

2008-04-11T00:33:00.000-07:00

Dimecres 09/04/08 4ªEtapa

Les carreteres a Montenegro són molt deficients i amb obres constants, quan convé tallen la carretera el temps que els hi sembla, en un d'aquets talls, varem estar més d'una hora esperant, sense cap notícia. Vàrem buscar una altra carretera per salvar a aquesta en obres i no la vàrem trobar: la que segurament ens hagués servit, era amb paviment de terra (més aviat fang ) i també en obres. Finalment vàrem trobar un Ferry que ens va permetre salvar el tram de carretera tancat.
L'única carretera que uneix el país de Montenegro amb Albania és una cosa inimaginable, estreta, plena de bonys, sense senyalitzar, amb corbes a on no passaven la furgoneta i un camió.
La duana Montenegro/Albania només és pot explicar amb fotografies: bruta, deixada i plena de fang.
Vàrem estar una hora fent tràmits i donant explicacions en la duana d'Albània: volien fer-nos pagar per a l'entrada d'oli; després un duaner no ens volia deixar passar perque la furgoneta va a nom de l'escola i no portàvem cap autorització pel conductor. Ens deia el duaner, al que en prou feines enteníem: la documentació personal és correcta i vosaltres podeu passar. La documentació del vehicle està correcta i també podria passar. Com que no teniu autorització del propietari, no us puc deixar entrar conduint el vehicle i a més l'ordinador no m'ho accepta.
Finalment i al cap d'una hora de converses amb quatre duaners i una duanera, intercanvis de monedes d'Albània amb Euros (un duaner volia una moneda del rei Joan Carles), i explicant quaranta vegades l 'aventura de la Europa amboli, amb el pagament de dos Euros, ens van deixar passar.
Albània presenta en general una imatge tercermundista: brutícia, edificis mig enderrocats, carreteres desastroses (en realitat només n’hi ha una),etc.....
Mai haguéssim cregut que un país europeu podés presentar aquest estat: travessar-lo per aquella carretera ja és un aventura, però amb les ganes de sortir del país, vàrem conduir fins a les dues de la matinada per poder entrar a Grècia.
Per a l’entrada d'aquest país ens varem trobar en una zona molt muntanyosa, desèrtica, sense pobles i sense cap tipus de servei.
Considerant l'hora que era i la carretera per la que estàvem circulant, vam decidir acampar i dormir en tenda de campanya que per previsió ja havíem agafat. Més problemes: feia bastant fred i molt vent: estàvem a 1700 metres d'alçada, a 7 graus de temperatura i com varem poder comprovar a l'endemà amb vistes de neu a les muntanyes veïnes. De totes maneres un cop muntada la tenda varem dormir perfectament.

Dijous 10/04 5ª etapa.

Grècia presenta un gran contrast entre la zona muntanyosa del nord, molt feréstega i deshabitada i la zona central molt més poblada i amb força activitat. La circulació a la capital Atenes, és molt caòtica i ens va costar una hora i mitja travessar-la per poder veure el Partenon i el palau presidencial. Al final se’ns va fer fosc circulant per la ciutat.

Altres observacions:

A Grècia hi ha molts establiment i serveis que no accepten les targetes.( supermercats, Autopistes, Restaurants, etc...).
Hem anat comprant oli a diferents països i fins ara hem pogut comprovar el perfecte funcionament del vehicle amb els diferents olis.
- Oli de gira-sol Català.
- Oli de gira-sol Italià
- Oli mescla de gira-sol i soja italià
- Oli de gira-sol Montenegrí
- Oli de blat de moro Grec

A l’acabar la cinquena etapa tenim els següents resultats:
Kilòmetres totals 3.797
Consum total d'oli:271LConsum promig: 7,14 l / 100 km.

Continua el viatge (amb penes i treballs)

2008-04-10T04:19:00.000-07:00

Tal com dèiem ahir l’estat de les carreteres a Montenegro s’ha agreujat.
Després de fer 1 hora de cua en una carretera amb obres van aconseguir evitar-les agafant un ferry, i arribar a Podgorica (on haurien d'haver dormit el dia anterior).
Van seguir endavant cap a Albània per unes carreteres desastroses. Un cop a la frontera, van trigar una hora a que els deixessin passar, digne de "funcionaris comunistes de fa 50 anys" en paraules seves. Els hi van demanar papers (els que tenien i altres papers que se'ls hi van acudir). Els hi volien fer pagar per l'oli que transportaven i tot, però al final van passar.
Ja a Albània van anar passant per la carretera (del nivell de camins de carro d'aquí) fins a Tyrana, on era tot un caos. Van aconseguir travessar-la i ja direcció a Grècia, semblava que la carretera fos millor. Però va durar poc, després d'un port de muntanya, la carretera tornava a ser un asfaltat pèssim i degradat.
Van entrar a Grècia cap a les 23:00. Van circular per una regió on no hi havia res ni hi circulava ningú (per unes "muntanyes mig desertes"). Es van creuar amb 3 patrulles policials que els van parar i els hi van haver d'explicar el cotxe, com anava, la història de l'oli, ...
Al final, ja rebentats i farts de conduir, van acampar a les 2 de la matinada al costat de la carretera i s'han llevat avui cansats però amb ganes de continuar el viatge, esperem que en condicions més “normals”.
A veure si aviat podem rebre fotos i posar-les aquí al blog.

Resum de les 3 primeres etapes

2008-04-09T06:01:00.000-07:00

1a etapa (diumenge 6 d’Abril): fins a Gènova, 1032 km, amb visites a Saint Tropez i Montecarlo.
2a etapa (dilluns 7 d’Abril): fins a Zagreb, 830 km, amb visita a Venècia.
3a etapa (dimarts 8 d’Abril): en teoria fins a Podgorica, però en realitat ha acabat a Drubovnik uns 150 Km abans del previst .El problema ha estat carreteres tallades per obres i desviaments per vies de tercer ordre quasi sense senyalitzar, entre Split i Drubovnik.
4a etapa (dimecres 9 d’Abril): ja som a Montenegro i el problema de les carreteres en mal estat i tallades per obres s’agreuja. Cal anar per vies alternatives i la velocitat del viatge és molt més baixa del què caldria esperar.

Curiositats:
Adaptar-se als horaris de tancament dels llocs per menjar i comprar.
Una denúncia per excés de velocitat a Eslovènia: anava a 86 Km/h en un tram en obres limitat a 60 km/h.Algun petit problema per passat la frontera a Montenegro.

El Xavi Brugués a Saint Tropez (6 Abril 2008)

2008-04-06T14:28:00.001-07:00

Sortida des de davant de l'Escola

2008-04-06T14:23:00.001-07:00

BON VIATGE!!!!!

El Jesus i el Xavi Brugués preparats per començar el viatge

Presentació a la premsa

2008-04-01T08:36:00.000-07:00

Gràcies patrocinadors per fer possible el viatge de l'amboli per Europa:

TRUMES

PAELLADOR

DECOEXPO

GRUP CARLES

Els viatges de l'ambOLI

2008-02-21T14:45:00.000-08:00

Avui l'ambOLI és a Tolosa

(País Basc)